En què consisteix ser persona, ha estat una pregunta que arrossega la història de la humanitat des de bell antuvi. Fins i tot el cristianisme actual planteja un debat mai no resolt sobre què significa ser humà (Sl 8). Semblaria que davant la revelació bíblica no quedarien gaire arguments… però l’Església Catòlica necessita posar-se al dia

El papa Francesc ha donat a conèixer una carta sobre un dels pensadors més brillants i sempre suggeridors com és Blaise Pascal (+1662), qui es va moure en aquells ambients jansenistes, pertanyent al moviment dels espirituals de Port Royal a París. Ell, que va ser antijesuïta i fins a quin punt impulsor d’un esperit liberal, deslligat de la jerarquia i fins del sant pare, en canvi ha estat reivindicat per un papa jesuïta, qui n’ha escrit una bella carta, de tan sols deu llegidores pàgines. Malgrat no ser declarat sant per l’Església, perquè Pascal no acceptava els sagraments, sentint-se indigne, pecador i presumiblement condemnat, el Papa ens aconsella que el tornem a llegir

Ara que ja tenim la calor al damunt, les cames ens duen a la muntanya i, d’entre els senders altament recomanables de la nostra geografia, sobresurt el "Camí dels Bons Homes": una ruta que pren el seu inici al santuari berguedà de la Mare de Déu de Queralt, amb els lampadaris d’ofrenes més moderns que he vist mai enlloc.

L’educació en l’amor esdevé necessària, certament (Lc 10, 27). Tornem a parlar d’amor entre els pares, els avis, els amics, els promesos. No al desig desenfrenat sense cap repressió, sinó en un bon equilibri entre voluntat personal i la llibertat dels demés, que comença on acaba la meva

A Ripoll (Girona), que ha pres una mala fama des dels atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona, ha guanyat les eleccions una regidora d’Aliança Catalana amb missatges extrems. L’engany es troba en voler trobar respostes simples a preguntes complexes, com ara perquè els ripollesos tenen la sensació que hi ha massa immigrants. Però alguna cosa important falla en les perspectives econòmiques i culturals a les que cal posar remei d’alguna manera. Del contrari, la fractura social s’eixamplarà sense aturador

Mentre som en aquest món, les persones ens trobem en camí, en un viatge constant. (…) En aquesta tasca, no tan sols sabem què hem de fer sinó que el Déu veritable, el que desvetllem de la seva migdiada, envia la seva ajuda, la seva gràcia, perquè tot aquell que ho demani, s’apropi al bé i pugui viure en la llibertat, la felicitat i la pau. El repte es trobarà en esdevenir persona, enmig d’un món que ho continua de menester!

La tercera edició del nou missal romà, comuna a tot l’orb catòlic, va arribar a les parròquies el Nadal passat. Ja feia massa temps que aquests grans volums, que es passen la vida sobre l’altar, aguantaven espellifats, descobertats, bruts i amb severes dificultats per a poder passar les seves pàgines. Calia una nova edició, que els nostres bisbes van posar en circulació. En aquest capítol, els catalans no podem quedar-nos enrere, arribés a bon port o, si més no, a un port suficientment digne. I diré per què

Si bé la seva historicitat és discutida, no la seva veritat, i encara que se’l va carregar de llegendes creades a partir de la matriu del personatge, sant Jordi va ser un gran màrtir. Avui demanem a aquest sant, ben popular des de l’Edat Mitja, la perseverança en la fe, en la recerca del bé i de la veritat

La maternitat subrogada de l’Ana Obregón potser ens dona una oportunitat de madurar tots plegats com a societat: adopcions, maternitat subrogada, avortaments, immigració, fecundacions in vitro. On és el criteri? És el poder? Tant tinc tant valc i puc manipular persones, dones i infants? ¿O bé es troba en alguna cosa indeterminada, una dignitat inesborrable i inalienable, que reconeixem en tot ésser humà, que ens crida a adonar-nos que l’altre és persona, que sol·licita el meu respecte, el meu afecte, la meva devoció i el meu amor?

Martha Nussbaum, l’autora del "només sí és sí", explica que resulta molt difícil defensar un consentiment en l’àmbit del privat, que la justícia valora sobretot els fets i que les paraules, a fi de comptes, se les enduu el vent sense remei (...). En temps quaresmal, ajudarà poder endinsar-se en el propi purgatori i viure de forma sana