Em va saber greu que, una vegada més, el català brillava per la seva absència en les trobades internacionals. Sols en la missa dels espanyols va tenir una breu aparició amb una de les pregàries. Fins i tot en la samarreta blava oferta per la Conferència Episcopal Espanyola hi apareixien sols el lema de la JMJ en portuguès: "Ha pressa no ar! – Hi ha pressa en l’aire" i la inscripció mixta "Olà Portugal. Somos los vecinos de al lado"… Per quan l’Església tindrà present les llengües minoritzades de l’Estat espanyol?

Cal reconèixer com cap paraula, cap fotografia, ni reportatge podrà expressar la infinita quantitat d’experiències positives que significa la JMJ per una quantitat tan gran de joves que ja han tornat a viure la seva vida quotidiana amb una càrrega emocional col·lectiva inoblidable, al crit papal: "Ànims, aixequeu-vos, hi ha pressa, no tingueu por!"

Es miri com es vulgui, totes les cultures, mentalitats i religions, fins i tot el nihilisme o el posthumanisme, guarden un concepte profund sobre el ser persona. Com diu l’amic Lluís Illa (1967), "pel que fa a l’antropologia cristiana: busqui, compari i si troba res millor, compri-ho!". Potser perquè cap altra no defensa una idea més alta del ser persona.

En què consisteix ser persona, ha estat una pregunta que arrossega la història de la humanitat des de bell antuvi. Fins i tot el cristianisme actual planteja un debat mai no resolt sobre què significa ser humà (Sl 8). Semblaria que davant la revelació bíblica no quedarien gaire arguments… però l’Església Catòlica necessita posar-se al dia

El papa Francesc ha donat a conèixer una carta sobre un dels pensadors més brillants i sempre suggeridors com és Blaise Pascal (+1662), qui es va moure en aquells ambients jansenistes, pertanyent al moviment dels espirituals de Port Royal a París. Ell, que va ser antijesuïta i fins a quin punt impulsor d’un esperit liberal, deslligat de la jerarquia i fins del sant pare, en canvi ha estat reivindicat per un papa jesuïta, qui n’ha escrit una bella carta, de tan sols deu llegidores pàgines. Malgrat no ser declarat sant per l’Església, perquè Pascal no acceptava els sagraments, sentint-se indigne, pecador i presumiblement condemnat, el Papa ens aconsella que el tornem a llegir

Ara que ja tenim la calor al damunt, les cames ens duen a la muntanya i, d’entre els senders altament recomanables de la nostra geografia, sobresurt el "Camí dels Bons Homes": una ruta que pren el seu inici al santuari berguedà de la Mare de Déu de Queralt, amb els lampadaris d’ofrenes més moderns que he vist mai enlloc.

L’educació en l’amor esdevé necessària, certament (Lc 10, 27). Tornem a parlar d’amor entre els pares, els avis, els amics, els promesos. No al desig desenfrenat sense cap repressió, sinó en un bon equilibri entre voluntat personal i la llibertat dels demés, que comença on acaba la meva

A Ripoll (Girona), que ha pres una mala fama des dels atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona, ha guanyat les eleccions una regidora d’Aliança Catalana amb missatges extrems. L’engany es troba en voler trobar respostes simples a preguntes complexes, com ara perquè els ripollesos tenen la sensació que hi ha massa immigrants. Però alguna cosa important falla en les perspectives econòmiques i culturals a les que cal posar remei d’alguna manera. Del contrari, la fractura social s’eixamplarà sense aturador

Mentre som en aquest món, les persones ens trobem en camí, en un viatge constant. (…) En aquesta tasca, no tan sols sabem què hem de fer sinó que el Déu veritable, el que desvetllem de la seva migdiada, envia la seva ajuda, la seva gràcia, perquè tot aquell que ho demani, s’apropi al bé i pugui viure en la llibertat, la felicitat i la pau. El repte es trobarà en esdevenir persona, enmig d’un món que ho continua de menester!

La tercera edició del nou missal romà, comuna a tot l’orb catòlic, va arribar a les parròquies el Nadal passat. Ja feia massa temps que aquests grans volums, que es passen la vida sobre l’altar, aguantaven espellifats, descobertats, bruts i amb severes dificultats per a poder passar les seves pàgines. Calia una nova edició, que els nostres bisbes van posar en circulació. En aquest capítol, els catalans no podem quedar-nos enrere, arribés a bon port o, si més no, a un port suficientment digne. I diré per què

Si bé la seva historicitat és discutida, no la seva veritat, i encara que se’l va carregar de llegendes creades a partir de la matriu del personatge, sant Jordi va ser un gran màrtir. Avui demanem a aquest sant, ben popular des de l’Edat Mitja, la perseverança en la fe, en la recerca del bé i de la veritat

La maternitat subrogada de l’Ana Obregón potser ens dona una oportunitat de madurar tots plegats com a societat: adopcions, maternitat subrogada, avortaments, immigració, fecundacions in vitro. On és el criteri? És el poder? Tant tinc tant valc i puc manipular persones, dones i infants? ¿O bé es troba en alguna cosa indeterminada, una dignitat inesborrable i inalienable, que reconeixem en tot ésser humà, que ens crida a adonar-nos que l’altre és persona, que sol·licita el meu respecte, el meu afecte, la meva devoció i el meu amor?

Martha Nussbaum, l’autora del "només sí és sí", explica que resulta molt difícil defensar un consentiment en l’àmbit del privat, que la justícia valora sobretot els fets i que les paraules, a fi de comptes, se les enduu el vent sense remei (...). En temps quaresmal, ajudarà poder endinsar-se en el propi purgatori i viure de forma sana

Arriba un moment en la vida de l’infant que va perdent aquell encant de petit, quan comença a experimentar amb l’edat adulta, però que encara continua sent un nen. En el seu interior, arrenca el bull de les sensacions, els sentiments, les experiències i les hormones que, amb el seu riu accelerat acaben transformant aquell jove. És el temps de l’adolescència, que si bé els pares el patiu, molt més ho fan els fills

Raimon Panikkar altre cop, per descobrir, per tornar, per repassar-lo i deixar-nos seduir pel seu pensament sense hipoteques i ajudar-nos a contemplar, de la immediatesa, més enllà.

Es tripliquen els intents de suïcidis entre les adolescents, ens deien les males notícies de finals del 2022. (…) Dos de cada deu alumnes reconeixen que en algun moment han pensat que es volien morir i un de cada deu admet que s’autolesiona amb freqüència, perquè el dolor físic és més suportable, àdhuc més plaent, que no pas el sofriment anímic o espiritual. Com hauríem de respondre?

L’única alternativa aparent resulta molt senzilla: o bé o l’extinció massiva o bé una reinvenció radical del món de després de l’apocalipsi, que passa i ja ha passat. Cal apostar per un curs diferent del temps i de les decisions humanes que no meni a la negació ni a l’autodestrucció, perquè una història alternativa i més viable esdevingui autèntica.

Jo soc jo i estic bé. I com a colofó, voldré tenir sempre present que Déu m’estima i no deixarà que em passi res de mal (Lc 12, 7). Bon any nou!

I si fos veritat que, contra tot pronòstic, Jesús hagués nascut veritablement a Betlem? La seva història és tan bonica, alhora tan inversemblant, que ha de ser veritat. Tan sols vivint-la serà possible que ens canviï la vida.

'La humanitat', obra de Rutger Bregman, ens recorda que cal pensar bé i millor el futur, perquè allò que es pensa i es desitja s’acabarà complint. En definitiva, un autor a seguir, de pensament realista, positiu i propositiu per a repensar el nostre món i fer-lo millor

Trau-trau la diòcesi de Vic ja es troba a la meitat de les sessions de l’assemblea general. Aquesta es reuneix quinzenalment al seminari diocesà des de l’u d’octubre, tenint previst acabar a finals de gener. En total hauran estat vuit encontres els dissabtes de l’últim trimestre del 2022; vuit jornades on han estat convocades noranta persones destacades de la vida ordinària i quotidiana de l’Església.