Fins i tot el Nadal es converteix en hiperactiu: comprar, anar i tornar, preparatius infinits, estrès i nervis… Caldrà recuperar la festivitat divina, sòbria, sensata, clara i transparent, on ens expressem nosaltres mateixos, sense esperar assistir a un refinat espectacle, sinó sols esperar ser el que som

"He perdut la fe", li diu Hercules Poirot a la mèdium en la recent pel·lícula d’aquest 2023 'A Haunting in Venice', que s’ha traduït als cinemes per un 'Misterio en Venecia'

Desitgem el millor futur en l’aplicació dels decrets sinodals en el si de l’Església diocesana de Vic, perquè pugui respondre no tant a les necessitats de la institució eclesiàstica, sinó al que demana la seva missió a l’hora d’eixamplar encara més el regne de Déu (LG 9).

Aquests dies tardorals anirem molts als cementiris, els dormitoris creats pel cristianisme tot esperant la resurrecció definitiva. És cert que creix el culte al tanatori, el temple de Tànatos, on molts sacerdots cristians s’atansen a percebre els seus estipendis. Però el veritable culte catòlic se celebra a la missa, on té lloc l’adoració de la vida i de la resurrecció, no de la mort i de la destrucció

En aquest meravellós himne de l’amor d’Íñigo Quintero, convertit en viral i el novè tema més reproduït mundialment a Spotify, tenim una fabulosa mostra de la recerca de l’amor absolut

Com tractant-se d’un presagi davant de la iniciativa del Sant Pare, el bisbe de Vic va iniciar un procés sinodal que ara ha conclòs després de set anys, havent lliurat al poble fidel el cartipàs amb els decrets redactats, subscrits i promulgats pel mateix sr bisbe el diumenge 17 de setembre d’enguany

Som a l’època del transhumanisme, on les amenaces de la fam, de la guerra i de la malaltia es veuen més que mai superables amb la victòria de la ciència i de la tècnica. Els mateixos arguments ajuden a desenvolupar el conflicte armat sense fi: a major amenaça, més despesa i inversió per anul·lar la capacitat de destrucció de l’enemic; amb una despesa infinita de material, recursos i persones  

Em va saber greu que, una vegada més, el català brillava per la seva absència en les trobades internacionals. Sols en la missa dels espanyols va tenir una breu aparició amb una de les pregàries. Fins i tot en la samarreta blava oferta per la Conferència Episcopal Espanyola hi apareixien sols el lema de la JMJ en portuguès: "Ha pressa no ar! – Hi ha pressa en l’aire" i la inscripció mixta "Olà Portugal. Somos los vecinos de al lado"… Per quan l’Església tindrà present les llengües minoritzades de l’Estat espanyol?

Cal reconèixer com cap paraula, cap fotografia, ni reportatge podrà expressar la infinita quantitat d’experiències positives que significa la JMJ per una quantitat tan gran de joves que ja han tornat a viure la seva vida quotidiana amb una càrrega emocional col·lectiva inoblidable, al crit papal: "Ànims, aixequeu-vos, hi ha pressa, no tingueu por!"

Es miri com es vulgui, totes les cultures, mentalitats i religions, fins i tot el nihilisme o el posthumanisme, guarden un concepte profund sobre el ser persona. Com diu l’amic Lluís Illa (1967), "pel que fa a l’antropologia cristiana: busqui, compari i si troba res millor, compri-ho!". Potser perquè cap altra no defensa una idea més alta del ser persona.