L’esdeveniment de la sèrie ‘The Chosen – Els elegits’ (D. Kenkins, 2017) va provocar sens dubte un tsunami en l’àmbit cinematogràfic. Ja porta cinc temporades i quaranta episodis publicats, accessibles des de les plataformes televisives i obert al gran públic.
- Síguenos en Google y añádenos como fuente preferida
- Regístrate en el boletín gratuito y recibe un avance de los contenidos
El seu creador desitjava posar en pantalla una història sobre Jesús que marxés de les representacions anteriors, de manera que, a més d’aprofundir en les persones que es van trobar amb aquest important personatge del segle i de la nostra era, es pogués mostrar el Senyor d’una forma més personal, íntima i immediata. A fe de Déu que ho va aconseguir, aportant a l’univers cultural una producció molt recomanable.
‘The Chosen’
Comptat i debatut, sentencia Sheldon Cooper a ‘The Big Bang Theory’ que ens trobem a l’era daurada de la televisió. Oi més, una audaç seqüela Blackcinema fou ‘The Book of Clarence’ (J. Samuel, 2024), exercint contrarèplica del relat evangèlic de la passió des del punt de vista del germà bessó de l’apòstol Tomàs. La gràcia es troba aquí que tots els personatges són negres, des de Jesús fins a Clarence, el protagonista. Però hi ha un únic blanc: Pilat! Per què serà?
La temàtica religiosa interessa
Segons el portal Filmaffinity, s’ha produït recentment una veritable onada de creació cinematogràfica tocant les temàtiques religioses més diverses. Així, si en aquell 2017 se’n varen comptabilitzar vuitanta-dos títols, a continuació no s’ha fet sinó incrementant aquella quantitat tots els anys, superant el centenar el 2019 i el 2024; un comportament que indica que la temàtica religiosa interessa a l’espectador corrent del segle XXI, sempre que es proporcioni una bona història en una bella narració de pel·lícula.
Com deia Truffaut, “si c’est beau, c’est vrai! – si és bonic, és veritable!“. Em proposo aquí citar un grapat de relats fílmics que han cridat la meva atenció i que poden ser recomanables.
De ‘Mary’ a ‘Cabrini’
En un anterior article, parlava de ‘Mary’ (D. J. Carusso, 2024), que desenvolupava la història de la mare de Jesús, així com del naixement d’aquest, però amb la novetat que incloïa amb força els esdeveniments explicats en els evangelis apòcrifs de la infància, sobretot en el de Tomàs, on importen moltíssim la presència dels miracles, prominents en l’infant Jesús. A aquesta li seguiria en cronologia ‘The Young Messiah’ (C. Nowrasteh, 2016), que inicia la història en l’exili a Egipte i el retorn de la Sagrada Família a Natzaret.
Cal saltar històricament al segle XIX per trobar-se amb ‘Cabrini’ (A. Monteverde, 2024), una dona italiana, pobra però audaç qui, gràcies a la motivació de la seva fe, és capaç de vèncer el sexisme i la intolerància en la Nova York naixent.
Tolkien i Lewis
La transició cap al segle XX es trasllada al cinema en importants sagues com les de ‘El Senyor dels Anells’ i de ‘Les cròniques de Nàrnia’, ambdues portades meravellosament al cinema, marcant una època, alhora que mostrant el diàleg entre el dubte i la fe, la recerca del sentit de la vida i el perill de la temptació de la caiguda en el mal.
‘El Senyor dels Anells’
Llur autors, J. R. R. Tolkien (+1973) i C. S. Lewis (+1963) eren companys d’Òxford i formaven, amb uns quants companys més, el seu grup de lletraferits, els Inklings, que passarien a la història. Ambdós compten amb sengles biografies en el cinema: ‘Tolkien’ (D. Karukoski, 2019) i ‘The most reluctant convert’ (N. Stone, 2021), potser la més debatuda, perquè en aquesta última es narra la seva conversió al catolicisme, gràcies a les seves descobertes i el debat intern sobre el dubte, la fe i l’esperança; temes que eren de conversa habitual en el seu grup literari dels Inklings.
El mateix Lewis acompanya el personatge encarnat per un Anthony Hopkins de noranta anys a la ‘La última sesión de Freud’ (M.Brown, 2023), en la recerca de la fe, de Déu i de la certesa humana, més enllà de la neurosi que el creador de la psicoanàlisi projectava sobre el fet religiós. Com sostenia el psiquiatra Jordi Font (+2024), després d’un segle d’estudis, “una psique sana s’expressa en una religiositat sana, mentre quan és malaltissa, igual és la religiositat”.
‘Conclave’
En clau un tant més tenebrosa i potser no tan recomanable, apareixen produccions com ‘Between the Temples’ (N. Silver, 2024) sobre els dubtes de fe d’un creient jueu; temàtica no gens ben considerada entre els creients d’aquesta religió. La no sé perquè tan premiada ‘Conclave’ (E.Berger, 2024), on es furga en els presumptes secrets vaticans de final inesperat. ‘Heretic’ (S. Beck, 2024), amb un Hugh Grant abandonant els seus rols seductors per endinsar-se en la cara fosca de la humanitat i de la religiositat, confirmant el principi del Dr. Jordi Font.
No voldria acabar sense citar la molt recent ‘Historias del buen valle’ (J. L. Guerin, 2025) per situar-se al nou barri de Vallbona i el seu renaixement social, de la mà del bon company Mn. Pepe Rodado, sempre al costat dels més senzills de casa nostra, en un relat molt proper a ‘El 47’ (M. Barrena, 2024), emplaçat just a la vall del costat.
