La pel·lícula, retratant la vida de la mare de Jesús, va aparèixer el Nadal anterior 2024, amb l’encert de l’aparició dels personatges dels seus progenitors, Joaquim i Anna, amb el malvat Herodes i la persecució dels innocents. En el paper del malèfic rei, un espectacular Anthony Hopkins (1937) amb els seus pràcticament noranta anys. Dos joves actors jueus representen els pares de Jesús: per Maria, Noa Cohen i Ido Tako per Josep, pretendent amb dos codonys com Déu mana, per molt que els puristes no hi puguin estar d’acord. Spoiler!

• ¿Todavía no sigues a Vida Nueva en INSTAGRAM?
• WHATSAPP: Sigue nuestro canal para recibir gratis la mejor información
• Regístrate en el boletín gratuito y recibe un avance de los contenidos

En realitat, la història no es troba en els evangelis canònics proclamats a l’Església, sinó en un text secundari, com és l’anomenat ‘Protoevangeli de Jaume’ o bé ‘Naixement de nostre Senyor i de nostra Senyora santa Maria’, que s’inclouen dins dels Evangelis de la Nativitat. El breu escrit, que no arriba a ocupar vint pàgines, narra sobretot la vida de la Verge Maria, des de la seva concepció, el seu naixement, la infantesa, la consagració al temple, les esposalles amb Josep i l’engendrament miraculós virginal de Jesús.

Del Senyor a Joan Baptista

Continua amb el naixement del Senyor, l’adoració dels mags, la persecució del rei Herodes amb la matança dels innocents, que en la pel·lícula pren especial importància. Segueix amb l’arribada al món de Joan Baptista, fill d’Elisabet i Zacaries, que el rei dels jueus farà assassinar salvatgement.

Portal del naixement del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona

El mateix escrit apòcrif, atribuït a l’apòstol Jaume, germà del Senyor, ha inspirat fortament l’espiritualitat, l’art i la literatura del nostre país. Sense anar més lluny, el magnífic portal del naixement del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona pren el seu llegat en aquesta obra datada a principis del segleII d.C., en una època solapada amb la formació i reconeixement del conjunt del nostre Nou Testament bíblic.

L’estampa del pessebre

Les escenes representades del cant dels ocells i de l’adoració de les bèsties prenen inspiració en aquest protoevangeli, just en el naixement de Jesús, l’estampa del pessebre que hem confeccionat a casa, quan resa: “I jo Josep caminava i no caminava. Miro enlaire a la volta del cel i veig que ha quedat immòbil. Miro l’aire i el veig esbalaït i els ocells del cel quiets. Giro els ulls cap a terra i veig una pastera i uns treballadors ajaguts al seu voltant, amb les mans a dins. I els qui mastegaven no mastegaven, i els qui en prenien un mos no l’agafaven, i els qui se’l duien a la boca no se l’hi enduien […]. Miro al corrent del riu i hi veig uns cabridets amb el musell amorrat a l’aigua, però sense beure’n. I per un instant, totes les coses estaven apartades del seu curs normal” (XVIII)”.

I què dir sobre la matança dels innocents? A qui se li podia acudir, sinó a Gaudí, d’esculpir un soldat esquarterant un nen al seu pessebre del portal de Betlem, en ple eixample barceloní? En veritat, ni l’escriptor ni l’arquitecte no tindrien l’obligació de representar l’escena si no fos perquè fou veritat i realment succeí, essent Herodes un rei dèspota i paranoic, com testimonia la història (Mt 2, 18). Oi més, convido a valorar com, en l’estampa gaudiniana de la fugida a Egipte, no tan sols hi apareix Josep, Maria i l’infant, sinó que un altre jove condueix la cavalcadura: un fill d’un anterior matrimoni del vidu Josep.

Els Pastorets

Oi més, una bona part de la població de Catalunya ha assistit per Nadal a la representació teatral del Protoevangeli de Jaume, potser sense saber-ho. Sí, els Pastorets, en les seves múltiples i interessants versions tradueixen en art escènic, en un veritable acte sagramental, els relats de la nativitat de Maria, així com de la infància de Jesús, amb la consuetudinària lluita entre les forces del bé i del mal, representada pels àngels Miquel i Llucifer; que apareixen igualment en la pel·lícula ‘Maria’, dirigida per D. J. Caruso. Amb aquest nom, podem endevinar un nord-americà d’ascendència italiana i, en conseqüència, de formació catòlica, que traspua per tots costats.

Anthony Hopkins en el paper del malèfic rei Herodes (‘Mary’, 2024)

Els evangelis apòcrifs foren un recurs literari de l’Església catòlica durant pràcticament cinc-cents anys, des del Concili de Trento el 1563, perquè s’impedia el lliure accés dels creients als textos sagrats que no gaudissin convenients notes i introduccions. El resultat fou que només es llegien i es predicaven aquest tipus d’obres secundàries que, paradoxalment, esdevingueren primàries.

Fou de tal forma que fins i tot s’escaparen de l’Església, essent representades arreu de la nostra geografia. De fet, els actors més coneguts de la televisió i el teatre han començat als seus pobles i parròquies representant els pastorets. A mi, el rol que m’agradava més era el de Satanàs, i tinc fotos que ho demostren, perquè es podia esgaripar amb total llibertat i actuar de forma desimbolta. Josep i Maria em semblaven massa tous!

La temàtica evangèlica continua interessant, apareixent noves i bones produccions.