D’Altamira i Les Caus

En la recent visita aquest estiu de 2025 al jaciment de Les Caus de la Dordonya, al centre sud de França, he pogut tornar a admirar les pintures rupestres dels nostres ancestres de fa més de divuit mil anys; conjunt admirable de representacions en combinacions de colors vermell, ocre, negre, groc, expressat gràcies a productes minerals naturals, amb una sorprenent expressivitat molt propera a l’art modern.

Les coves on vaig poder entrar, en realitat, consistien en una magnífica reproducció de les originals en les que es van trobar aquestes fenomenals representacions d’animals, sobretot toros, els antics urocs, però també cérvols, cavalls, bisons i alguns felins, fins i tot alguna espècie ja extingida, com el cérvol gegant, molt bellament representat.

En aquesta regió del centre de França, s’han potenciat en gran manera els recursos paleolítics trobats i estudiats sobretot durant el segle XX, de manera que en una bona colla de casos, s’han invertit unes grans quantitats de recursos perquè fossin milers les persones que les poguessin visitar cada any sense malmetre les pintures originals. De fet, el pas dels turistes, tan sols per la respiració emesa, la humitat del vapor d’aire i el CO2, varen fer malbé no pas poques imatges representades en les obscures coves de la Dordonya.

Centres d’interpretació

Per aquesta raó s’ha habilitat uns imponents centres d’interpretació, que hostatgen les reproduccions de les coves, que ara es poden recórrer tranquil·lament, amb goig, sense por d’haver d’estalviar fotografies, ni tampoc de fer res malbé. En la meva visita del 2025 m’hi vaig estar més de tres hores, entre la neocova i el centre d’interpretació. Varen valer molt la pena els 23 euros que em va costar l’entrada (Mt 6, 20).

Jaciment de Lascaux

En un recorregut cultural que demana diversos viatges, es poden visitar les coves i pintures de Les Caus a Montignac, a 600 km de casa, però per un altre costat cal entrar igualment a les de Chauvet més a l’est i a una distància semblant de Catalunya; completant la visita amb les coves submarines de Cosquer prop de Marsella, que es troben a 500 km; aquestes em resten pendents.

Altres jaciments

Però encara hi ha molts altres jaciments per visitar, potser no tan rutilants com les de Les Caus. En aquesta llista, convé afegir-hi Pech-Merle, Nhaus, així com la resta de jaciments i troballes del vall del riu Vesera, que vaig poder baixar en canoa.

A aquestes no cal oblidar el jaciment espanyol per antonomàsia i pioner en la descoberta de l’art parietal, Altamira a Cantabria, titllada com la Capella Sixtina del Paleolític, on el banc que porta el nom de la ciutat del Cantàbric ha patrocinat una reproducció visitable de la cova prop de Santillana del Mar; curiosament coincideix amb els 600 km de distància de casa nostra.

Visita a la reproducció d’Altamira

El jaciment fou el primer a ser descobert i estudiat, gràcies a Marcelino Sanz de Sautuola (+1888) rebesavi de l’actual presidenta del banc citat més amunt i que és al que hem d’agrair que les entrades tan sols costin tres euros. Fareu bé de reservar emperò, per internet. Una pel·lícula ben documentada i protagonitzada per Antonio Banderas es va presentar el 2018 parlant d’aquell aprenentatge, no sense dificultats, per l’admiració de les pintures parietals, que obriria les portes a la resta de jaciments cantàbrics i occitans.

Lascaux

Per altra banda, convé adonar-se que el nom afrancesat del jaciment s’escriu com a Lascaux, però en la llengua occitana del lloc, segurament la que empraven els descobridors de les coves, els joves Marcel Ravidat amb el seu gos Robot, Jacques Marsal, Georges Agnel i Simon Coencas el 1940. Com sol passar amb els noms afrancesats occitans, Lascaux no significa res, tot i que abunden en la regió els topònims acabats en el sufix -aux i -ac, com ara Montignac, que és el bonic poble al costat del riu Vesera, on se situa el jaciment.

Ajuda a comprendre la disfressa del nom una petita església als cims de Vallfogona de Ripollès, dedicada a la Mare de Déu de Les Caus, que no deixen de ser els refugis on habiten certs animals com els conills, els talps, les guilles o els toixons, per dir-ne alguns.

Nom afrancesat

Les Caus per tant, tot l’afrancesament del nom, en l’afany d’uniformització des de Lluís XIV (+1715) el mateix que va arrabassar la part nord de Catalunya. França ha estat molt més eficient que Espanya a l’hora d’anul·lar l’occità, però també el català, el basc, el bretó o l’alemany d’Estrasburg.

Ara, per experiència pròpia, quan em vull adreçar a la gent d’Occitània per demanar una adreça o sol·licitar un informació, i m’hi dirigeixo en català, comprovo com m’entenen perfectament, mentre ells em responen en l’occità de base, que entenc igualment, gràcies a TV3 i els seus informatius de la tarda en aranès.

La humanitat fa temps que corre, tan sols cal que mantinguem ulls i oïdes ben oberts.