La fe viscuda activament i positiva encamina la persona amb un to vital positiu, optimista i esperançat. Sense aquestes actituds fonamentals, no cal dir que els sotracs de la vida no s’afronten amb la mateixa energia (Lc 17,6).
- WHATSAPP: Sigue nuestro canal para recibir gratis la mejor información
- Regístrate en el boletín gratuito y recibe un avance de los contenidos
Els estudis iniciats els anys 1970 pel Dr. Koenig als EUA demostren com una creença ferma afecta positivament la resposta del sistema immunitari, redueix la pressió arterial i perllonga la supervivència. Els seus estudis i anàlisis més variats donen una sèrie de resultats i conclusions aclaparadores, com les quatre següents.
Primera, com més profunda sigui la fe religiosa d’una persona, menys probable serà que pateixi depressió durant i després d’una hospitalització a causa d’una malaltia física. Les persones amb aquestes característiques tenen menys probabilitats de patir depressió a causa d’esdeveniments vitals estressants i, si en pateixen, tenen més capacitat per a recuperar-se. Segur que ho faran més aviat que d’altres que s’identifiquen com a menys religiosos.
Més vida i millor
Segona, les persones amb una fe ferma però que pateixen malalties físiques obtenen resultats de salut significativament millors que les persones menys religioses.
Tercera, les persones amb una vivència religiosa positiva viuen més temps, gaudeixen de més salut física a la vellesa i viuen més anys que no pas els que no són religiosos. No tan sols és veritat que mentre hi ha vida hi ha esperança, sinó que l’esperança assegura una més gran i més qualitativa experiència de la vida.
Assistir a l’església o a l’hospital
Oi més, la gent que assisteix a l’església amb regularitat són hospitalitzades amb molta menys freqüència que els que mai o poques vegades participen en serveis religiosos. A fi de comptes, la fe s’ha d’entendre com la creença personal en un ésser suprem que escolta i respon a la pregària, un altre intencional, íntimament involucrat individualment, que assisteix a l’esforç personal per assolir el màxim potencial en termes de salut física, mental i espiritual.
El llibre pioner de Koenig fou ‘The healing Power of Faith – El poder guaridor de la fe’, publicat en 1999 a Nova York, no té versió ni espanyola ni catalana. En ell, s’aborden temes de salut específics que afecten directament la persona, com el consum de substàncies psicotròpiques, l’abús crònic de drogues i alcohol, la depressió, l’ansietat, el perdó com a experiència, l’addicció a la nicotina, el control de pes, la consideració de l’autoestima i la pràctica de l’esperança, completament definitius a l’hora de prendre decisions vitals.
Benestar emocional
No obstant, la seva obra es basa en dades científiques contundents i fets comprovats centrats en l’impacte de la fe i la pràctica religiosa tradicional en la salut física i el benestar emocional. Per contra, no conté orientació espiritual ni consell pastoral específic.
Tot i això, inclou nombroses històries personals i exemples de casos clínics relacionats amb troballes d’investigacions rellevants. La seva lectura i la relació dels resultats permet al lector extreure conclusions sobre com la pràctica i la fe religioses contribueixen a la guarició, la salut física, corporal i mental, així com al benestar general i a la felicitat integral de la persona.
Guarició i fe
Al títol s’utilitzen les paraules com salut, guarició i fe. Cal entendre que, sota el terme de guarició, no s’entén sols la cura de malalties físiques ni la recuperació de lesions, sinó que abasta els qui pateixen una discapacitat o malaltia prolongada, els qui poden rendir-se a la malaltia o experimentar angoixa i desesperació, que pot superar amb escreix el seu dolor físic.
En el debat als països benestants sobre l’eutanàsia, se sol obviar que qui demana aquesta última sortida, com a solució definitiva a un problema puntual, sofreix més anímicament i espiritual que fins i tot físicament. Les experiències de soledat, d’incomprensió, de rebuig o d’afartament per part d’aquells que haurien de tenir cura del malalt, del terminal o del moribund, pesen molt a l’hora de prendre segons quines decisions.
Morir sol
Si es pogués simplificar, es podria dir que sols demanen posar fi a tot qui es troba sol, abandonat o menyspreat, qui s’acaba considerant com un pes o un llast per als que encara resten i que haurien de poder alleujar la seva situació amb amor, afecte i acompanyament en els moments més difícils, durs i delicats de l’existència.
Sempre recordaré quan vàrem acompanyar les últimes hores de la Núria, a l’hospital, ja sedada. La pregària dels germans amb la imposició de mans del prevere, romanent al seu costat de cos, ànima i esperit, en aquell trànsit a la casa definitiva de l’eternitat li varen donar l’impuls necessari per deixar aquest món i gaudir per sempre de l’amor diví, que esperem un dia gaudir al costat del Déu creador i redemptor de la humanitat. L’esperança no tan sols és l’últim que no es perd sinó el primer que ens ajuda a tornar a aixecar.
