En la recent onada de cinema de temàtica religiosa, destaquen tres pel·lícules, marcant la cartellera darrerament, on les protagonistes són dones en recerca de sentit.
- WHATSAPP: Sigue nuestro canal para recibir gratis la mejor información
- Regístrate en el boletín gratuito y recibe un avance de los contenidos
La primera que vull citar és la molt recomanable ‘Los Domingos’ (Alauda Ruiz de Azúa, 2025), tan llorejada als Goya espanyols. La qüestió tractarà de com es retrata la nul·la proposta que la societat actual, de l’excés, l’individualisme, l’hedonisme i l’egoisme actuals ofereix als adolescents i joves per començar, però a tothom en general. Davant d’aital buidor, no resulta estrany que hi hagi una noia que trobi un oasi de pau, de veritat, sinceritat i amor veritable en el si de la comunitat religiosa més extrema.
‘Los Domingos’
No hi ha veritable sentit en un continu escapar-se, evadir-se, consumir i ser consumit, tirar endavant, viure per treballar per guanyar i gastar més, sense acabar de saber per què un viu, treballa, conviu i s’esforça per encarrilar el camí de la vida, amb tots els condicionants dels que som capaços.
Consumir i ser consumit
Per altra banda, no és casualitat que ens trobem en el moment de la història humana on més gent es droga de totes les maneres possibles, on molts necessiten escapar-se de la realitat de múltiples formes, perquè la vida quotidiana resulta més buida i més desesperant que mai, per molt que les necessitats bàsiques resten resoltes i tot sembla més cobert que mai.
La que es presenta com la societat del benestar, per contra amaga més malestar interior, incalculable, d’un gran sofriment de l’ànima, que acaba explotant en qualsevol de les guerres en què el món se submergeix, com a expressió del dolor, la mort i la destrucció a la que resta sotmès tot ésser humà. Intentar navegar en un món desesperant, tan sols condueix a solucions del tipus més radical i mortal possible.
El moll de l’os
La pregunta que sobrevola tota la història del metratge punxa el moll de l’os: On em trobo jo: en la vida i l’esperança o en la mort, la foscor i el buit?
Vull viure o tan sols sobreviure?
De veritat que hem vingut al món per a ser consumits per un frenesí inhumà que tan sols pot prometre mort i destrucció?
Monja entrevistada
La segona pel·lícula, de matriu francesa, potser no tan coneguda, però que planteja la mateixa qüestió que l’anterior, des d’un punt de vista un tant més humorístic, com ens té acostumats el gènere de comèdia gal veí. Amb l’expressió que contínuament alça la monja protagonista: ‘Dolç–Doux Jésus’ (F. Quiring, 2025). La religiosa es troba en un moment crucial de la vida, havent de descobrir el sentit de l’existència, altra vegada, deixant de banda el seu amor pel seu xicot, alhora que desitjant experimentar la maternitat. Quin dilema!
‘Doux Jésus’
Per aquesta raó emprèn un pelegrinatge de descoberta vital, on rep un periodista que li planteja una entrevista que, a bon entenedor, es tracta del centre del relat. Li diu:
-Quan temps fa que us vàreu tancar al convent?
-Oh, no es tracta pas d’una presó! Hi vaig entrar fa una vintena d’anys.
-Com trobeu el món d’avui dia? Ha canviat?
-Oi tant, moltíssim!
-Heu descobert coses que abans ignoràveu?
-Un munt! Per exemple, he descobert que a vegades cal saber mentir. He descobert que si el Senyor ha donat un color a cada rosa és perquè cadascú pugui retrobar-hi cadascun dels propis sentiments. He descobert que avui en dia cal lluitar contra la dictadura fal·locràtica. Que un kebab són pràcticament mil calories. I sobretot he descobert que la gent té molta necessitat de creure en quelcom; no importa que sigui Déu o una persona ben real. Tan sols fa falta algú que els inspiri. Que els doni una oportunitat, una vida millor, perquè tinc la convicció profunda que cal que ens estimem moltíssim i que ens ajudem els uns als altres.
Una Jesucrist femenina
La tercera pel·lícula la protagonitza l’Amanda Seyfried (1985) en ‘El testament d’Ann Lee’ (M. Fastwood, 2025), on s’explica el naixement i mort de la comunitat religiosa dels ‘Shakers–Sacsejats’, molt propers als Quakers, en quant a la seva experiència entorn al ball i el cant. Nascuts a Manchester com a societat, emigren als nous Estats Units d’Amèrica on, després de fundar la seva comunitat, es trobaran amb el rebuig de la població a causa principalment de la negació de la dimensió amorosa corporal i sexual, com a resultat de les males experiències maternals de la seva fundadora, a qui adoraven pràcticament com a una Jesucrist femenina.
‘El testament d’Ann Lee’
En tot cas, el món actual, tan sacsejat, es continua preguntant a través del cinema si l’experiència religiosa és un fruit d’una neurosi col·lectiva o si és ben veritable i profitosa (Mt 13, 44).
Està clar: els diumenges, a missa!
