Autores
Jordi Castellet i Sala

Jordi Castellet i Sala

Temps d’ibers

El poder femení de l’agraïment va fer canviar de bàndol els ibers, que varen canviar els cartaginesos pel nou imperi romà peninsular

La llum de Rosalia

'Berghain', del nou àlbum de Rosalia, 'Lux - llum', marca un punt de trobada entre el diví i el profà, entre la fe i la carnalitat, un lloc espiritual on la música es converteix en ritus

La vida dels morts

En aquestes dates de tardor, finals d’octubre, quan ja hem canviat l’hora per a l’hivern que treu el nas, ens aboquem a les diades de Tots Sants i dels Fidels Difunts, amb l’inevitable relació amb els difunts i el seu lloc de repòs, el cementiri

Psicosomàtics?

Cada persona esdevindrà un ésser pneumo-psico-somàtic cridat a la salut i a la vida. Tan sols una vida equilibrada entre esperit, ànima i cos podrà portar l’ésser humà per una vida plena i completa

L’esperança, més forta que la por

Compten abundants els proverbis sobre la segona virtut teologal, com el que encapçala aquestes línies. Sovint li recordo a un amic no gaire puntual que qui espera, desespera. I si l’esperança arriba a ser

La humanitat del Paleolític

Els humans moderns del Paleolític, tan semblants als humans actuals, desitjaven, representaven l’art, apel·laven al futur, creien en el fruit de llur treball, identificaven els dibuixos i les pintures amb la realitat externa, dura i difícil, que trobaven a l’exterior, i que els havia de permetre sobreviure. La germandat i la intimitat mantinguda amb les diferents espècies animals els feia molt propers a ells

D’Altamira i Les Caus

En la recent visita aquest estiu de 2025 al jaciment de Les Caus de la Dordonya, al centre sud de França, he pogut tornar a admirar les pintures rupestres dels nostres ancestres de fa més de divuit mil anys; conjunt admirable de representacions en combinacions de colors vermell, ocre, negre, groc, expressat gràcies a productes minerals naturals, amb una sorprenent expressivitat molt propera a l’art modern

De Picasso a Altamira

Per què cal entendre res de la pintura i de l’art? Per què ens atrevim a jutjar-la, a elevar-la als altars de la glòria o enfonsar-la fins als inferns? Des d’Altamira a Picasso, potser tan sols cal deixar-nos portar per l’admiració de la bellesa que, en definitiva, ens acosta a Déu

La Bíblia no parla de Déu

Almenys en un dels seus llibres, el d’Esther, a l’Antic Testament, Déu no és mai anomenat. Potser no apareix directament en el text d’aquesta història antiga, però les vicissituds del poble d’Israel donen per retratar com el bé, la veritat i la pau, grans ideals humans i transcendentals divins, continuen trobant-se a l’horitzó de tota acció humana

Per una vida bona

Tots volem viure una vida feliç, tant que sinó, molts prefereixen no viure. La felicitat com a ideal, com a meta, com a horitzó inassolible i alhora experimentable, perquè quan t’hi acostes, s’allunya i, no obstant, tots ens podem fer l’experiència: els humans, éssers per a la plenitud

Animals polítics

En el context europeu, on la societat es concep a si mateixa en una constant autofundació evolutiva, on l’únic valor indiscutible és la persona humana, i encara, cal que l’Església continuï presentant la seva proposta d’humanitat salvada i redimida per Crist, on ningú no sigui exclòs
Hombre y naturaleza

L’ànima

L’ànima, amb totes les seves capacitats atribuïdes a la humanitat, esdevé la seva essència i característica definitòria. (...) Cal retornar al fons de la pròpia consciència, en un temps en què triomfen les teories de l’evolució darwinianes i del bigbang còsmic, en una època en què els humans tendim a considerar-nos com a matèria evolucionada dins d’un gran joc de caramboles del billar en què sorgeix, com per atzar, la vida

Pa del camí

Ningú no cuina un dinar per després reescalfar les sobres del dia abans i servir-les a taula com si fossin un bon met. Doncs aquesta és la desviació excessiva que es produeix en moltes celebracions de l’eucaristia

Fascinació per l’Església catòlica a les portes del conclave

En aquestes vigílies de l’elecció del successor de Pere a Roma, l’Església catòlica continua fascinant, malgrat que he sentit tota la vida que s’estava acabant, que la gent perd la fe i que les esglésies són buides

Papa Francisco, ‘in memoriam’

Al cel siau, papa Francesc, allí ens puguem retrobar: gràcies pels vostres serveis

‘Jesus lift my soul’

Ed Sheeran, Coldplay, Justin Bieber… i molts altres, sense ser tan coneguts, composen i canten 'Worship'. Per quan algun grup català o espanyol reconegut serà capaç de fer la seva aportació a aquest gènere? Pronostico un sorgiment a casa nostra del 'Worship' i de la música espiritual

Tothom té el seu déu

La humanitat sempre ha inventat els seus déus. En realitat, tothom té el seu déu. Els catòlics creiem que tan sols hi ha un sol i veritable déu. En canvi, l’apòstol Pau ja diu ben clar que tan sols el veurem cara a cara quan el veurem tal com és
Un enfermo en tratamiento paliativo eutanasia

No sé si vull aquest tractament

No a la medicalització, la vida és per viure-la i no per sobreviure-la! Sempre serà més preferible viure la recta final de la meva vida envoltat de les persones que estimo i que m’estimen, a casa i al poble on he viscut tota la vida. Per què no puc acabar els meus dies a casa meva? Ni que sigui amb dificultats o defectes

Déu, Taylor Swift i la fe

Taylor Swift no tan sols ha captivat el món sencer amb el seu talent musical, sinó sobretot per les temàtiques dirigides al seu jove públic, sense por de mostrar les pròpies vulnerabilitats, amb honestedat a l’hora de compartir el seu viatge espiritual
Creacion de Adan

Creació i ‘big bang’

El nom de Déu, el jardí de la creació, l’home i la dona, la missió rebuda al jardí de l’Edèn, una manera d’explicar una història de fe i de sentit encara molt necessària avui
Imagen alegórica de palmeras al atardecer

Dolor, suïcidi i voluntat de viure

El segle XXI s’aboca als principis de l’individualisme hedonista i l’egoisme solipsista. Tan sols es podrà salvar posant a la pràctica que fa més feliç donar que rebre (Ac 20, 35)

Nadal de Sagarra

"Tots els camins duen a Roma, però tan sols un porta a Betlem!". Ve a dir Josep Maria de Sagarra, escriptor poeta, qui escrigué i publicà el seu 'Poema de Nadal' el 1931

Estar sol, sentir-se sol

Tothom necessita estar sol en un moment o altre del dia, per treballar, per pensar, per descansar. Tan sols des de la soledat i l’experiència de ser un mateix es pot afrontar la vida quotidiana i fer ressorgir els talents personals
Coldplay

Cantarem Baraié

Coldplay reprèn aquí el testimoni de les reivindicacions perses de modernitat i llibertat, recordant que si bé l’impuls religiós i espiritual es troba en el fons del cor humà, en canvi aquest camí no es pot imposar, sinó que cal enfocar-lo i seguir-lo amb l’adhesió voluntària i lliure. Tan sols aleshores la pràctica religiosa pot esdevenir oxigenant, alliberadora i feliç

A Déu el que és seu

Tinguem tots uns sants dies d’esperança, record i pregària per aquells estimats que ja no són entre nosaltres i que ens esperen en el cel de la resurrecció

Preguem amb Coldplay

La cançó 'We Pray', de Coldplay, apel·la al desig fonamental de l’ésser humà, el qual, per damunt de tot, sap que hi ha una veritat que supera la misèria i la injustícia d’aquest món. La pregària, a fi de comptes, no deixa de ser un sospir adreçat a l’únic que pot inspirar la nostra acció més humana i humanitzadora d’una existència cruel

Sensibles

Potser sí que allò que no et mata, et fa més fort, però la sensibilitat ens converteix en persones; per això,  enlloc de voler superar aquesta vulnerabilitat, cal reconèixer-la, acollir-la, acompanyar-la...
Abraham escucha las promesas del Señor (Museo del Prado), de Luca Giordano

El que la Bíblia no diu

Hi ha una relació ben directa entre el que explica la Bíblia i la pròpia experiència d’aquells que comencen a explicar històries, per entendre d’on venen, cap on van i quin és el sentit de la vida
Jóvenes en Festival de música Horteralia en Madrid

Sexe, drogues i rock and roll

Hauria de ser prioritari plantejar l’educació sexual des d’un punt de vista integral, que partís del seu sentit en el servei de l’amor, de la fidelitat, de la castedat i de la formació de la família. Del contrari, les relacions que s’estableixen es carreguen amb una amenaça explosiva que, tard o d’hora, es cobrarà les seves víctimes
Imagen de glóbulos rojos en la sangre

La ciència de la Bíblia

Adam i Eva. David i Goliat. Jesús i els fariseus. Els fets de les parelles més famoses i divertides de la narració rosa bíblica gaudeixen, al més segur, d’una bona explicació científica. La gent d’aquell temps potser no podien arribar al fons de la qüestió amb les eines de què disposaven, però modernament es poden plantejar algunes hipòtesis. Vegem-les
Un chico y una chica se abrazan en presencia de una mujer

Estimar i cuidar

La regla d’or de la fe cristiana mana la pràctica de l’amor a Déu, que es confirma en l’amor als demés, a partir d’una autoestima més que suficient. (…) No s’ha de perdre de vista que un dels consells més importants de Jesús fou que fa més feliç donar que rebre (Ac 20, 35) que aboca a l’atenció envers les persones del voltant.
Fotograma de la película 'Troya' (2014), protagonizada por Brad Pitt

Troia

Davant de la fatalitat expressada per la narració de la guerra de Troia, on s’aboca el costat més obscur dels humans i dels déus, creats a imatge humana, cal contraposar-hi precisament la història bíblica, carregada d’optimisme: "Déu veié que tot era molt bo" (Gn 1, 31), que és salvable, bonic i agradable. Si quelcom ho espatlla, seran les males decisions
Jardín del Edén

El jardí de l’Edèn

Després de la caiguda en la desobediència divina, Déu expulsa la humanitat d’aquell paradís terrenal i "posà a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida" (Gn 3, 24 ). Un cop més, les imatges bíbliques serveixen per indicar l’estat natural de l’ésser humà en la contínua recerca de la felicitat invencible

Ciència bíblica

La Bíblia no és un llibre de ciència, però sí que trasllu la ciència de la humanitat antiga, fins allà on havia pogut arribar. Per una col·lecció irrepetible com la que representa l’obra bíblica, continua sent impressionant la manera com moltes de les intuïcions d’aquella gent sense aparells sofisticats arribava a endevinar el funcionament de la vida, la gent i el cosmos
Diluvio universal

La Bíblia ja ho redeia

La Bíblia no pretén fer ciència, sinó mostrar el camí de salvació religiosa. Per explicar-ho, sovint recorre a coneixements científics de l’època, potser intuïcions culturals o personals dels autors, per a qui les realitats metafísiques es tornen físiques per assolir el seu objectiu
La xarranca, juego popular en Cataluña

A la xarranca

He ensenyat a les nenes de catequesi a jugar a la xarranca, al carrer, davant de la rectoria. Hi dediquem una estona abans d’entrar a la sessió de formació setmanal. M’ha sorprès que no en sapiguessin i que a més els ho hagués d’explicar jo mateix. Els pares s’ho miraven perplexos, recordaven la seva infantesa
'El sagrament de l'Últim Sopar' (1955), de Salvador Dalí

Pasqua

El mot català per anomenar l’àpat, prové del grec àgape, idioma amb què estan escrits els evangelis. L’àgape esdevé així la forma més alta de l’amor, el més subtil, autèntic, profund, generós i desinteressat entre aquells que es volen bé, més enllà de les fílies i l’eros enganyador. Si Crist ha vingut al món ha estat per mostrar a la humanitat l’àgape diví irreductible, superant els egoismes i crueltats. Bona Pasqua!

La Bíblia ja ho deia

En realitat, el relat científic no s’allunya tant del relat creient. De fet, es pot entendre la teoria del Big Bang o la de l’Evolució com un mite, com un relat indemostrable en la seva totalitat, que intenta explicar el què i el com de les coses. No en va, es tracta de teories, plausibles, creïbles, coherents, però a fi de comptes indemostrables exhaustivament. Per contra, no s’ha de posar la mateixa pregunta al relat mitològic bíblic del Gènesi

Vida amable

La humanitat necessita deixar enrere la hiperactivitat a què la sotmet el sistema de producció per a poder arribar a la vida contemplativa, on l’existència recupera el sentit i una amabilitat pròpia
Tractores colapsan la Avda. Diagonal de Barcelona en las protestas de los agricultores

Déu és pagès

Ens somouen les entranyes les queixes dels que treballen de sol a sol, que es veuen sotmesos a servituds creades per un sobreabundància de tràmits i que es mantenen amb l’ai al cor per si els seus productes no són pagats a un preu just i suficient perquè agricultors i ramaders tinguin una vida digna, ells i les seves famílies

Sodoma

La història de les dues ciutats maleïdes de l’Antic Testament, Sodoma i Gomorra, símbol del màxim càstig diví a causa del pecat, troba modernament una causa entre geològica i astrofísica.
Chica contempla el horizonte

Vida contemplativa

Recuperar la iniciativa d’una vida més contemplativa esdevé urgent (...) Tan sols poder prendre una mica de perspectiva, contemplar la vida i el món des de la distància permetrà retrobar el sentit de l’existència, de la humanitat

Societat del cansament

El suïcidi causa més morts anuals que les guerres i els homicidis plegats. L'Organització Mundial de la Salut estima que la xifra total anual puja a més de set-centes mil persones. Es podria dibuixar la societat actual per un conjunt de gimnasos, torres d'oficina, laboratoris genètics, bancs i grans centres comercials que composen la societat de rendiment. De fet, vivim a la "societat del cansament"
telefono-movil-luces-navidad

Recuperar la festa

Fins i tot el Nadal es converteix en hiperactiu: comprar, anar i tornar, preparatius infinits, estrès i nervis… Caldrà recuperar la festivitat divina, sòbria, sensata, clara i transparent, on ens expressem nosaltres mateixos, sense esperar assistir a un refinat espectacle, sinó sols esperar ser el que som
Fotograma de 'Misterio en Venecia'

Poirot teòleg

"He perdut la fe", li diu Hercules Poirot a la mèdium en la recent pel·lícula d’aquest 2023 'A Haunting in Venice', que s’ha traduït als cinemes per un 'Misterio en Venecia'
Sínodo diocesano de Vic

Església, diòcesi, parròquia, comunitat

Desitgem el millor futur en l’aplicació dels decrets sinodals en el si de l’Església diocesana de Vic, perquè pugui respondre no tant a les necessitats de la institució eclesiàstica, sinó al que demana la seva missió a l’hora d’eixamplar encara més el regne de Déu (LG 9).
Capilla Sixtina (Juicio final)

Tànatos: a la conmemoració dels Fidels Difunts

Aquests dies tardorals anirem molts als cementiris, els dormitoris creats pel cristianisme tot esperant la resurrecció definitiva. És cert que creix el culte al tanatori, el temple de Tànatos, on molts sacerdots cristians s’atansen a percebre els seus estipendis. Però el veritable culte catòlic se celebra a la missa, on té lloc l’adoració de la vida i de la resurrecció, no de la mort i de la destrucció
El cantante Íñigo Quintero

‘Si no estás’

En aquest meravellós himne de l’amor d’Íñigo Quintero, convertit en viral i el novè tema més reproduït mundialment a Spotify, tenim una fabulosa mostra de la recerca de l’amor absolut
Sínodo de Vic

Arriben els decrets sinodals

Com tractant-se d’un presagi davant de la iniciativa del Sant Pare, el bisbe de Vic va iniciar un procés sinodal que ara ha conclòs després de set anys, havent lliurat al poble fidel el cartipàs amb els decrets redactats, subscrits i promulgats pel mateix sr bisbe el diumenge 17 de setembre d’enguany
Robot con una calavera en la mano

Millorament humà

Som a l’època del transhumanisme, on les amenaces de la fam, de la guerra i de la malaltia es veuen més que mai superables amb la victòria de la ciència i de la tècnica. Els mateixos arguments ajuden a desenvolupar el conflicte armat sense fi: a major amenaça, més despesa i inversió per anul·lar la capacitat de destrucció de l’enemic; amb una despesa infinita de material, recursos i persones