'Berghain', del nou àlbum de Rosalia, 'Lux - llum', marca un punt de trobada entre el diví i el profà, entre la fe i la carnalitat, un lloc espiritual on la música es converteix en ritus
En aquestes dates de tardor, finals d’octubre, quan ja hem canviat l’hora per a l’hivern que treu el nas, ens aboquem a les diades de Tots Sants i dels Fidels Difunts, amb l’inevitable relació amb els difunts i el seu lloc de repòs, el cementiri
Cada persona esdevindrà un ésser pneumo-psico-somàtic cridat a la salut i a la vida. Tan sols una vida equilibrada entre esperit, ànima i cos podrà portar l’ésser humà per una vida plena i completa
Compten abundants els proverbis sobre la segona virtut teologal, com el que encapçala aquestes línies. Sovint li recordo a un amic no gaire puntual que qui espera, desespera. I si l’esperança arriba a ser …
Els humans moderns del Paleolític, tan semblants als humans actuals, desitjaven, representaven l’art, apel·laven al futur, creien en el fruit de llur treball, identificaven els dibuixos i les pintures amb la realitat externa, dura i difícil, que trobaven a l’exterior, i que els havia de permetre sobreviure. La germandat i la intimitat mantinguda amb les diferents espècies animals els feia molt propers a ells
En la recent visita aquest estiu de 2025 al jaciment de Les Caus de la Dordonya, al centre sud de França, he pogut tornar a admirar les pintures rupestres dels nostres ancestres de fa més de divuit mil anys; conjunt admirable de representacions en combinacions de colors vermell, ocre, negre, groc, expressat gràcies a productes minerals naturals, amb una sorprenent expressivitat molt propera a l’art modern
Per què cal entendre res de la pintura i de l’art? Per què ens atrevim a jutjar-la, a elevar-la als altars de la glòria o enfonsar-la fins als inferns? Des d’Altamira a Picasso, potser tan sols cal deixar-nos portar per l’admiració de la bellesa que, en definitiva, ens acosta a Déu
Almenys en un dels seus llibres, el d’Esther, a l’Antic Testament, Déu no és mai anomenat. Potser no apareix directament en el text d’aquesta història antiga, però les vicissituds del poble d’Israel donen per retratar com el bé, la veritat i la pau, grans ideals humans i transcendentals divins, continuen trobant-se a l’horitzó de tota acció humana
Tots volem viure una vida feliç, tant que sinó, molts prefereixen no viure. La felicitat com a ideal, com a meta, com a horitzó inassolible i alhora experimentable, perquè quan t’hi acostes, s’allunya i, no obstant, tots ens podem fer l’experiència: els humans, éssers per a la plenitud
En el context europeu, on la societat es concep a si mateixa en una constant autofundació evolutiva, on l’únic valor indiscutible és la persona humana, i encara, cal que l’Església continuï presentant la seva proposta d’humanitat salvada i redimida per Crist, on ningú no sigui exclòs
L’ànima, amb totes les seves capacitats atribuïdes a la humanitat, esdevé la seva essència i característica definitòria. (...) Cal retornar al fons de la pròpia consciència, en un temps en què triomfen les teories de l’evolució darwinianes i del bigbang còsmic, en una època en què els humans tendim a considerar-nos com a matèria evolucionada dins d’un gran joc de caramboles del billar en què sorgeix, com per atzar, la vida
Ningú no cuina un dinar per després reescalfar les sobres del dia abans i servir-les a taula com si fossin un bon met. Doncs aquesta és la desviació excessiva que es produeix en moltes celebracions de l’eucaristia
En aquestes vigílies de l’elecció del successor de Pere a Roma, l’Església catòlica continua fascinant, malgrat que he sentit tota la vida que s’estava acabant, que la gent perd la fe i que les esglésies són buides
Ed Sheeran, Coldplay, Justin Bieber… i molts altres, sense ser tan coneguts, composen i canten 'Worship'. Per quan algun grup català o espanyol reconegut serà capaç de fer la seva aportació a aquest gènere? Pronostico un sorgiment a casa nostra del 'Worship' i de la música espiritual
La humanitat sempre ha inventat els seus déus. En realitat, tothom té el seu déu. Els catòlics creiem que tan sols hi ha un sol i veritable déu. En canvi, l’apòstol Pau ja diu ben clar que tan sols el veurem cara a cara quan el veurem tal com és
No a la medicalització, la vida és per viure-la i no per sobreviure-la! Sempre serà més preferible viure la recta final de la meva vida envoltat de les persones que estimo i que m’estimen, a casa i al poble on he viscut tota la vida. Per què no puc acabar els meus dies a casa meva? Ni que sigui amb dificultats o defectes
Taylor Swift no tan sols ha captivat el món sencer amb el seu talent musical, sinó sobretot per les temàtiques dirigides al seu jove públic, sense por de mostrar les pròpies vulnerabilitats, amb honestedat a l’hora de compartir el seu viatge espiritual
El nom de Déu, el jardí de la creació, l’home i la dona, la missió rebuda al jardí de l’Edèn, una manera d’explicar una història de fe i de sentit encara molt necessària avui
El segle XXI s’aboca als principis de l’individualisme hedonista i l’egoisme solipsista. Tan sols es podrà salvar posant a la pràctica que fa més feliç donar que rebre (Ac 20, 35)
"Tots els camins duen a Roma, però tan sols un porta a Betlem!". Ve a dir Josep Maria de Sagarra, escriptor poeta, qui escrigué i publicà el seu 'Poema de Nadal' el 1931
Tothom necessita estar sol en un moment o altre del dia, per treballar, per pensar, per descansar. Tan sols des de la soledat i l’experiència de ser un mateix es pot afrontar la vida quotidiana i fer ressorgir els talents personals
Coldplay reprèn aquí el testimoni de les reivindicacions perses de modernitat i llibertat, recordant que si bé l’impuls religiós i espiritual es troba en el fons del cor humà, en canvi aquest camí no es pot imposar, sinó que cal enfocar-lo i seguir-lo amb l’adhesió voluntària i lliure. Tan sols aleshores la pràctica religiosa pot esdevenir oxigenant, alliberadora i feliç
Tinguem tots uns sants dies d’esperança, record i pregària per aquells estimats que ja no són entre nosaltres i que ens esperen en el cel de la resurrecció
La cançó 'We Pray', de Coldplay, apel·la al desig fonamental de l’ésser humà, el qual, per damunt de tot, sap que hi ha una veritat que supera la misèria i la injustícia d’aquest món. La pregària, a fi de comptes, no deixa de ser un sospir adreçat a l’únic que pot inspirar la nostra acció més humana i humanitzadora d’una existència cruel
Potser sí que allò que no et mata, et fa més fort, però la sensibilitat ens converteix en persones; per això, enlloc de voler superar aquesta vulnerabilitat, cal reconèixer-la, acollir-la, acompanyar-la...
Hi ha una relació ben directa entre el que explica la Bíblia i la pròpia experiència d’aquells que comencen a explicar històries, per entendre d’on venen, cap on van i quin és el sentit de la vida
Hauria de ser prioritari plantejar l’educació sexual des d’un punt de vista integral, que partís del seu sentit en el servei de l’amor, de la fidelitat, de la castedat i de la formació de la família. Del contrari, les relacions que s’estableixen es carreguen amb una amenaça explosiva que, tard o d’hora, es cobrarà les seves víctimes
Adam i Eva. David i Goliat. Jesús i els fariseus. Els fets de les parelles més famoses i divertides de la narració rosa bíblica gaudeixen, al més segur, d’una bona explicació científica. La gent d’aquell temps potser no podien arribar al fons de la qüestió amb les eines de què disposaven, però modernament es poden plantejar algunes hipòtesis. Vegem-les
La regla d’or de la fe cristiana mana la pràctica de l’amor a Déu, que es confirma en l’amor als demés, a partir d’una autoestima més que suficient. (…) No s’ha de perdre de vista que un dels consells més importants de Jesús fou que fa més feliç donar que rebre (Ac 20, 35) que aboca a l’atenció envers les persones del voltant.
Davant de la fatalitat expressada per la narració de la guerra de Troia, on s’aboca el costat més obscur dels humans i dels déus, creats a imatge humana, cal contraposar-hi precisament la història bíblica, carregada d’optimisme: "Déu veié que tot era molt bo" (Gn 1, 31), que és salvable, bonic i agradable. Si quelcom ho espatlla, seran les males decisions
Després de la caiguda en la desobediència divina, Déu expulsa la humanitat d’aquell paradís terrenal i "posà a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida" (Gn 3, 24 ). Un cop més, les imatges bíbliques serveixen per indicar l’estat natural de l’ésser humà en la contínua recerca de la felicitat invencible
La Bíblia no és un llibre de ciència, però sí que trasllu la ciència de la humanitat antiga, fins allà on havia pogut arribar. Per una col·lecció irrepetible com la que representa l’obra bíblica, continua sent impressionant la manera com moltes de les intuïcions d’aquella gent sense aparells sofisticats arribava a endevinar el funcionament de la vida, la gent i el cosmos
La Bíblia no pretén fer ciència, sinó mostrar el camí de salvació religiosa. Per explicar-ho, sovint recorre a coneixements científics de l’època, potser intuïcions culturals o personals dels autors, per a qui les realitats metafísiques es tornen físiques per assolir el seu objectiu
He ensenyat a les nenes de catequesi a jugar a la xarranca, al carrer, davant de la rectoria. Hi dediquem una estona abans d’entrar a la sessió de formació setmanal. M’ha sorprès que no en sapiguessin i que a més els ho hagués d’explicar jo mateix. Els pares s’ho miraven perplexos, recordaven la seva infantesa
El mot català per anomenar l’àpat, prové del grec àgape, idioma amb què estan escrits els evangelis. L’àgape esdevé així la forma més alta de l’amor, el més subtil, autèntic, profund, generós i desinteressat entre aquells que es volen bé, més enllà de les fílies i l’eros enganyador. Si Crist ha vingut al món ha estat per mostrar a la humanitat l’àgape diví irreductible, superant els egoismes i crueltats. Bona Pasqua!
En realitat, el relat científic no s’allunya tant del relat creient. De fet, es pot entendre la teoria del Big Bang o la de l’Evolució com un mite, com un relat indemostrable en la seva totalitat, que intenta explicar el què i el com de les coses. No en va, es tracta de teories, plausibles, creïbles, coherents, però a fi de comptes indemostrables exhaustivament. Per contra, no s’ha de posar la mateixa pregunta al relat mitològic bíblic del Gènesi
La humanitat necessita deixar enrere la hiperactivitat a què la sotmet el sistema de producció per a poder arribar a la vida contemplativa, on l’existència recupera el sentit i una amabilitat pròpia
Ens somouen les entranyes les queixes dels que treballen de sol a sol, que es veuen sotmesos a servituds creades per un sobreabundància de tràmits i que es mantenen amb l’ai al cor per si els seus productes no són pagats a un preu just i suficient perquè agricultors i ramaders tinguin una vida digna, ells i les seves famílies
La història de les dues ciutats maleïdes de l’Antic Testament, Sodoma i Gomorra, símbol del màxim càstig diví a causa del pecat, troba modernament una causa entre geològica i astrofísica.
Recuperar la iniciativa d’una vida més contemplativa esdevé urgent (...) Tan sols poder prendre una mica de perspectiva, contemplar la vida i el món des de la distància permetrà retrobar el sentit de l’existència, de la humanitat
El suïcidi causa més morts anuals que les guerres i els homicidis plegats. L'Organització Mundial de la Salut estima que la xifra total anual puja a més de set-centes mil persones. Es podria dibuixar la societat actual per un conjunt de gimnasos, torres d'oficina, laboratoris genètics, bancs i grans centres comercials que composen la societat de rendiment. De fet, vivim a la "societat del cansament"
Fins i tot el Nadal es converteix en hiperactiu: comprar, anar i tornar, preparatius infinits, estrès i nervis… Caldrà recuperar la festivitat divina, sòbria, sensata, clara i transparent, on ens expressem nosaltres mateixos, sense esperar assistir a un refinat espectacle, sinó sols esperar ser el que som
"He perdut la fe", li diu Hercules Poirot a la mèdium en la recent pel·lícula d’aquest 2023 'A Haunting in Venice', que s’ha traduït als cinemes per un 'Misterio en Venecia'
Desitgem el millor futur en l’aplicació dels decrets sinodals en el si de l’Església diocesana de Vic, perquè pugui respondre no tant a les necessitats de la institució eclesiàstica, sinó al que demana la seva missió a l’hora d’eixamplar encara més el regne de Déu (LG 9).
Aquests dies tardorals anirem molts als cementiris, els dormitoris creats pel cristianisme tot esperant la resurrecció definitiva. És cert que creix el culte al tanatori, el temple de Tànatos, on molts sacerdots cristians s’atansen a percebre els seus estipendis. Però el veritable culte catòlic se celebra a la missa, on té lloc l’adoració de la vida i de la resurrecció, no de la mort i de la destrucció
En aquest meravellós himne de l’amor d’Íñigo Quintero, convertit en viral i el novè tema més reproduït mundialment a Spotify, tenim una fabulosa mostra de la recerca de l’amor absolut
Com tractant-se d’un presagi davant de la iniciativa del Sant Pare, el bisbe de Vic va iniciar un procés sinodal que ara ha conclòs després de set anys, havent lliurat al poble fidel el cartipàs amb els decrets redactats, subscrits i promulgats pel mateix sr bisbe el diumenge 17 de setembre d’enguany
Som a l’època del transhumanisme, on les amenaces de la fam, de la guerra i de la malaltia es veuen més que mai superables amb la victòria de la ciència i de la tècnica. Els mateixos arguments ajuden a desenvolupar el conflicte armat sense fi: a major amenaça, més despesa i inversió per anul·lar la capacitat de destrucció de l’enemic; amb una despesa infinita de material, recursos i persones